Скачать или смотреть Castillo de Barberà de la Conca (Conca de Barberà)

(Cat) El castell de Barberà de la Conca va ser una de les fortaleses més importants de la Marca Hispànica. Fou seu d'una comanda templera primer i hospitalera després, que actualment està declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Al 1132, el compte d'Urgell Ermengol IV, cedeixen els drets que tenien del castell als templers. Quan al 1318 l'orde del Temple s'extingeix el castell de Barberà passarà a l'orde de l'Hospital de Jerusalem i al segle XIX quan la desamortització de Mendizabal passa a l'Estat, aquest el cedeix al municipi per a que siguin unes escoles.

El castell, que en aquells moments tenia uns quatre o cinc edificis al voltant del patí, es dedica una part a escola i a residència dels mestres, mentre que la resta és utilitzat com a cantera. Poc a poc, a mesura que el municipi anava requerint pedra, s'anaven desmantellant edificis i així poden trobar-se arreu del poble, pedres que tenen l'escut del prior Guillem de Guimerà o la creu de Malta.

Al 1983, el poeta José Agustín Goytisolo, l'aparellador Ferran Diaz i l'historiador Joan Fuguet, van promoure una comissió, per a que l'administració realitzés els treballs necessaris per a dur a cap la restauració.

(Cast) El castillo de Barberà de la Conca fue una de las fortalezas más importantes de la Marca Hispánica. Fue sede de la comanda templaria primero y hospitalaria después, que actualmente está declarado como Bien Cultural de Interés Nacional.

En 1132, el conde de Urgell Ermengol IV, cede los derechos que tenían del castillo a los templarios. Cuando en 1318 la orden del Temple se extingue el castillo de Barberá pasará a la orden del Hospital de Jerusalén y en el siglo XIX cuando la desamortización de Mendizabal pasa al Estado, éste lo cede al municipio para que sean unas escuelas.

El castillo, que en aquellos momentos tenía unos cuatro o cinco edificios alrededor del patio, se dedica una parte a escuela y a residencia de los maestros, mientras que el resto es utilizado como cantera. Poco a poco, a medida que el municipio iba requiriendo piedra, se iban desmantelando edificios y así pueden encontrarse por todo el pueblo, piedras que tienen el escudo del prior Guillem de Guimerà o la cruz de Malta.

En 1983, el poeta José Agustín Goytisolo, el aparejador Ferran Diaz y el historiador Joan Fuguet, promovieron una comisión, para que la administración realizara los trabajos necesarios para llevar a cabo la restauración.