Barcelona-Estació de França

Barcelona-Estació de França és la gran estació de Barcelona, ja no pel nombre de trens que hi circulen actualment sinó per l'espectacular i monumental arquitectura d'aquesta. L'estació es troba al costat del Parc de la Ciutadella, amb accés des de l'avinguda del Marquès de l'Argentera del barri de la Ribera al districte de Ciutat Vella de Barcelona, a la comarca del Barcelonès. L’estació es va posar en servei amb el primer ferrocarril de la Península de Barcelona a Mataró el 28 d’octubre de 1848, tot i que l’estació primitiva de fet s’ubicava entre la muralla i la Barceloneta, al passeig de D. Carlos o del cementiri, que després es va dir carrer Icària i per on actualment passa la Ronda Litoral. L’estació del tren de Mataró tenia limitades les dimensions per trobar-se en zona militar del fort de la Ciutadella. El 1849 adossat a l’edifici de l’estació es va construir un cobert de dos cossos. El 1919 MZA inicia un avantprojecte d’unificació de les estacions de Barcelona 1 i Barcelona 2 a partir de l’espai disponible, amb una terminal en forma de U i una gran coberta al pati d’andanes, que es concretaria en el projecte de Pedro Muguruza. El 1920 comencen algunes de les obres prèvies com la reserva de locomotores o el trasllat a la Sagrera de les mercaderies de petita velocitat, per iniciar posteriorment les obres de la nova estació Barcelona Terme, que inauguraria Alfons XIII l’any 1929 per l’Exposició Universal però que s’acabarien completament el 1932. El 1941 l’estació va passar a dependre de RENFE. El març de 1964 va obrir-se la nova estació terminal de rodalies, situada al costat mateix de l'Estació de França entre el Pla de Palau i la plaça de Pau Vila. El seu nom oficial era Barcelona Término- Cercanías i era l'origen dels trens per la línia de Mataró, Blanes i Girona, circulant per l’antiga estació de Poblenou. L’entrada en servei de nous trams de la línia d’alta velocitat Madrid- Barcelona – França ha reduït de nou els trens de llarg recorregut i més amb el nou tram del corredor del Mediterrani entre Camp de Tarragona i Vandellòs el gener de 2020. En un futur està pendent l’encaix de l’Estació de França en el sistema ferroviari de Barcelona un cop es posi en funcionament l’estació de la Sagrera.
L’estació actual de Barcelona Estació de França, dissenyada per l'arquitecte Pedro Muguruza, consta d'una disposició d'edificis envoltant les vies en forma de U. En aquests edificis s'usen materials luxosos com marbre, bronze, vidreres decoratives, etc. Per l'època en què es va construir l'estació presentava grans avenços tècnics com l'enclavament elèctric, els topalls hidràulics o els corredors subterranis per al trànsit de les mercaderies. Destaca el gran vestíbul de l'estació, cobert per tres cúpules que es tradueixen a l'exterior mitjançant unes altres tantes arcades. El vestíbul, amb accés per l'avinguda del Marquès de l'Argentera, acull les taquilles, màquines de venda de bitllets, cafeteria i centre d'atenció al client, entre d'altres dependències.

0:02 Intro
0:47 Serie 130
1:45 UT 465 (Civia)
3:40 UT 451
3:59 UT 447
4:36 UT 451

(2018)