Presentacio ET RECORDE MIQUEL

“IV Jornades d’aproximació a la nostra història”

Divendres 10 de novembre, també al saló d’actes de la Casa de Cultura, es va projectar el documental “Et recorde Miquel: Miquel Grau i la Transició espanyola”, de metratge més aïna llarg (1:24.26). Havia d’acompanyar-nos la seua jove directora, Maëla Sanmartín, però no va poder ser. Sí que va ser present Aquil·les Rubio, professor d’Història i membre del Col·lectiu Tio Cuc d’Alacant, que va estar acompanyat per la castelluda Irene Mira, professora de la UA i membre també del Col·lectiu. Tots dos van fer una introducció al documental i aquest es projectà.

“Et recorde Miquel…”, com “Las tres muertes…”, narra fets de la Transició. Som ara en l’any 1977. El dia 6 d’octubre quatre joves, entre ells la periodista Llum Quiñonero, es troben a la plaça dels Estels tot posant cartells de la primera convocatòria de la diada nacional del País Valencià. Un dels joves, Miquel Grau, rep un impacte que li destrossa el cap: des de dalt algú li ha llançat una rajola, és el jove ultradretà Miguel Ángel Panadero Sandoval. Després de deu dies en coma, Miquel mor. El soterrar esdevé un dels actes més multitudinaris que ha conegut Alacant, però la policia irromp, carrega el taüt i se l’endú. Sembla que aquella demostració de solidaritat envers la víctima, que concentrava majorment forces de l’esquerra i el nacionalisme, molestava unes institucions encara ancorades en el franquisme.

La mort de Miquel assolí molt ressò quan el grup Al Tall li dedicà la cançó “A Miquel Grau”, que apareix en un LP publicat el 1979. Al documental hi ha una llarga intervenció de Vicent Torrent on explica com es va gestar la cançó homenatge sent a l’Aplec del Puig del 1977. Es va compondre tot agafant com a base el cant popular de les peteneres de la Vilavella (Castelló), un cant a capella.

Després el documental s’endinsa en els viaranys del procés a Panadero Sandoval, la condemna, les rebaixes de pena, i com és posat en llibertat després d’haver complit tan sols quatre del dotze anys a què havia estat condemnat.

Aquil·les Rubio diu, al mateix documental, que Miquel Grau representa totes les persones que han sigut, són i seran atacades per la barbàrie del feixisme arreu del món.

Més enllà de ser un testimoniatge dels fets luctuosos que patí Miquel Grau, el documental de Maëla parla de dues forces antagòniques. Una representa el poble, la llibertat, la tolerància, la solidaritat, l’empatia; l’altra (el feixisme) encarna les elits, la repressió, la intolerància, l’egoisme, l’odi. Una és civilitzada i pacífica, l’altra és fanàtica i violenta. Un cop finalitzà el documental, Aquil·les Rubio va respondre les preguntes del públic assistent.