Скачать или смотреть 2026-02-04_de Son Sardina a la Font de Mestre Pere

De Son Sardina a la Font de Mestre Pere o de Xilbar (el nom àrab)

Són les vuit i mitja del matí i alguns caminants han decidit agafar el transport públic, la línia, nombre 12 que arriba fins a Sa Garriga.
Baixen a Son Sardina, per poder arribar al punt de trobada, al bar Passatemps.
Està tapat, i plou, ja estan tots arreplegats, prenguin el cafè de rigor.
Segueix el “Xirimiri” . El Comandant Colomar aprofita, per passar el temps, explicant un poc el que avui aniran a veure, i algunes fites històriques interessants de l'entorn.
A la fi, sempre a les ordres del comandant en cap, els caminants surten al carrer a comprovar al temps i mirar de partir. Encara plou, un plugim, però com que van ben equipats, cap problema i el primer que fan és visitar l’Església de Son Sardina i la plaça dedicada al bon Rector Monsenyor Gabriel Mayrata Coll, de Binissalem (1877-1965) i que ajudà al fet que es construís l’Església de Son Sardina.
Pel camí de Passatemps, el cel emboirat, ametllers florits, carretera asfaltada, molt de trànsit. Els caminants arriben a Sa Garriga, un llogaret amb cases de camp.
Ja són al camí que marca el G.R. 221.4, un camí de pedres, ple de bassiots, que els portarà fins a la Font de Mestre Pere.
Arriben a La Font de Mestre Pere, situada dins la possessió de la Cabana dels Frares, per abastir la població de Palma “Ciutat”, des de l’època musulmana (902-1229) antigament anomenada Font de Xilbar (en àrab). El 1998 es va fer càrrec l’Empresa Municipal EMAYA. Aqueixa font neix a Son Termes i arriba a Son Tugores on és tractada i incorporada a la xarxa urbana.
Ja de tornada, sense ploure i un bon solellet que escalfa, contemplen els caminants, les belles panoràmiques que els ofereix aquesta passejada.
Passen per un tros de la síquia que portava l’aigua a Ciutat.
Animals que pasturen
El Torrent d’Esporles que conflueix amb el de Valldemossa.
Després d’haver caminat uns 10 kilòmetres, tornen al mateix bar Passatemps per gaudir d’un bon menú, i la sobretaula de rigor.
I d’aquí, cadascú a ca seva per on han vengut.
Salut i fins a la propera.