Roda (Lluis Llach) amb en Josep Mitjans

Roda (Lluís Llach)

Gira la roda del temps per la força del vent de les ànimes soles.
Gira, mentre seguirem demanant a un estel la mateixa resposta.
Com si no coneguéssim els senyals que ens diuen la justa mesura
superba i absurda d’aquesta existència.

Gira, però a Roda de Ter hi tinc un amor secret
que porta el nom del meu àngel.

Gira la roda del temps, i en el fràgil vaivé que la vida comporta
dubtes de si encara vas o si ja només vens en el ball de les ones.
Com si no fossin clars tots aquests fars que escriuen la mida tan curta
que no és ni una excusa per al nostre viatge.

Gira, però a Roda de Ter hi tinc un amor secret
que porta el nom del meu àngel.

Gira la roda del temps i s’acosta silent el moment de les ombres,
sabent la dansa dels morts farem l’últim esforç per al darrer aprenentatge.

I si no fos absurd el més enllà, seuríem rere la finestra,
mirant el capvespre amb les mans llaçades
per dir-nos aquell adeu
per al que no hi hagué mai temps
mentre deixàvem l’escola.

Gira, però a Roda de Ter tenim un amor secret
que porta el nom d’un bon àngel...

I si no fos absurd el més enllà, seuríem rere la finestra,
mirant el capvespre amb les mans llaçades
per dir-nos aquell adeu
que sempre ens va negar el temps
mentre deixàvem l’escola.

Gira, però a Roda de Ter tenim un amor secret
que porta el nom d’un bon àngel, àngel, àngel...