(1995) Sisquetó ~ Se entregaba (Barcelona)

Minutatge i descripció:
00:00 ~ Se entregaba
06:19 ~ Cansado y triste
11:47 ~ Nazareno de gloria
16:32 ~ Su sangre tiene poder
21:43 ~ ¡Aleluya!
25:18 ~ Cantor de Israel
31:27 ~ Alfarero
36:50 ~ Poesía
_________________
Francisco Abellán Malla (1950-), conegut arreu com a Sisquetó, és un cantant nascut a Madrid que de ben petit va arrelar al barceloní barri de Gràcia, imbuint-se de la música gitana que es feia al carrer de la Cera. Si la seva música ja feia temps que sonava pels carrers graciencs i les sales de festes, la carrera discogràfica secular va començar el 1979 amb dos àlbums: 'Misa Gitana' i 'Sisquetó de Gràcia y sus Gitanos'. Però un profund canvi espiritual va transformar la seva vida d'arrel, dedicant-se integralment a lloar el seu Déu i Senyor i a predicar l'Evangeli, editant el seu primer àlbum evangèlic, Adonay, el primer i gran referent en l'àmbit de les esglésies de Filadèlfia. En realitat, històricament no es podria entendre la música gitana i evangèlica a Espanya sense aquestes deu cançons d'Adonay', que van ser i encara són la primera llavor i una gran inspiració per a altres músics, molt especialment a les esglésies gitanes.
Sisquetó ens parla en primera persona d'aquella gran transformació espiritual de la seva vida: «Abans de conèixer el Senyor jo em guanyava la vida molt bé, tocant arreu amb el meu germà Chango, però quan el vaig conèixer ho vaig deixar tot. I en aquell temps guanyàvem molts diners. Quaranta anys enrere cobràvem per una gala quatre-centes o cinc-centes mil pessetes d'aleshores. Eren molts diners, molts! Però m'ho gastava tot en jocs, drogues..., i no podia aturar-ho. I amb tots els diners que tenia i com me'ls gastava, jo no podia pagar el lloguer de la meva casa. Però quan vaig conèixer al Senyor vaig canviar el rumb de la meva vida, ho vaig deixar tot. Una nit, en una sala de festes estava cantant flamenc i la rumba catalana, i veia que la gent prenia whisky, fumava, prenia drogues, s'emborratxava..., i de cop em va venir una veu a la ment, que era l'Esperit Sant, que em deia: 'tu ets el causant que tota aquesta gent s'estigui emborratxant i prenent drogues'. I vaig dir: 'jo?, Senyor?'. Feia dos mesos que m'havia convertit. I automàticament li vaig dir al meu germà Chango: 'mira, tocaré una lloança'. I el meu germà em va dir: 'No, no! En tot cas primer que ens paguin i després canta el que vulguis'. Però no vaig voler. I vaig dir al públic que anava a cantar una lloança. I només començar la gent va deixar de fumar, de beure, amagava els gots sota la taula i els cambrers amb les safates a les mans les deixaven a terra, asseguts, escoltant-me. I tan sols cantar dos o tres minuts, la gent plorava de contrició. I en aquell moment li vaig dir al Senyor que mai més tornaria a cantar altres coses sinó d'Ell, i qui volgués escoltar-me hauria d'anar a una església evangèlica. La meva conversió va ser dràstica. No va ser allò d'anar deixant de fumar, deixant de beure, no facis això, no facis allò altre, tot molt a poc a poc, perquè avui es ven un Evangeli molt barat, molt light..., així com: 'tranquil, de mica en mica, no et preocupis'. No, no! No crec en el de mica en mica i anar fent. Crec que quan Déu toca és un fet indiscutible i incomprensible. I quan Ell crida ho fa amb un propòsit. I ho vaig deixar tot».
En Sisquetó fa quaranta anys que fa un ministeri cristià a tot temps i no ha deixat de servir al Senyor, tant allà on li han cridat com des de fa uns anys a la seva església Del Camino, ara al carrer Roger de Flor de Barcelona.