És un poblat d’origen àrab (però sense presència de la seua cultura) que s’encimbella sobre la carena d’un tossal; i amb això en té prou com per senyorejar meritòria personalitat que convida a acostar-se i passejar pels carrerons i les repenjades cases de vora el despenyador.
La seua carta poblacional, documentada en aragonés, passada al català i traslladada al llatí, data de 1254 en l’Any del Senyor (Català) i de 1292 en l’Any de l’Era (Aragó). Encara que hi ha una diferència de 38 anys per a la mateixa data, n’han passat prou més de 750 des de que els ‘quinyoners’ (encarregats de buscar famílies) repoblaren amb colons catalans el llogaret i el terme fundat per Rics-Homes feudals aragonesos.
L’entramat de l’escenari convida a la metàfora, fer descripcions de no acabar-se mai per a dir tot lo mateix: conformitat i fermesa (només trencada per l’emigració repartida per Barcelona i Castelló). De dalt de tot s’albira i s’alena adhesió i afecte per la basta i dura terra abancalada, de voluntat erma, domesticada per avantpassats sotmesos a l’emfitèutica “primícia” que han conreat un paisatge d’oliveres i almetlers, rodada d’immenses muntanyes, les més grans del PV També d’argelagues que al seu temps foren combustible per als forns de ceràmica del Comte d’Aranda en l’Alcora. Això és lo que més lliga el terme a l’Alcalaten perquè, de natural, sembla més arrelat als Ports i al Maestrat (clar que això només és una subjectiva observació del passejant)
La Passejada per Xodos va ser en plena canícula de l’estiu de 2022 (el segon estiu infernal i caldós dels que duem de ja en fa uns quants anys ençà), tot a punt per començar les Festes de Sant Cristòfol i d’El Cor de Jesús en la primera quinzena d’agost. A l’hivern, llevat de dissabtes i diumenges, només un centenar d’ànimes conviuen mansament al poble, però en arribar l’estiu s’arreplega bona glopada d’estiuejants urbícoles i de xodencs en la diàspora. Això, a voltes, encara que tot acaba en pau, du algunes divergències entre els que creuen que salven el poble amb la seua curta estada i els que perviuen a totes hores. Apunt d’encendre’s la traca que encetaria la festa, l’aplec era nombrós i animat, estàvem avisats quan vam llogar habitació a l’Hostal Casa Anna:
-Mire vostè, jo li l’ha guarde però són festes i haurà balls i música, igual no pot dormir i, encabant, no quede conforme
No se que dir-li ara... peró tira va, si no dormim farem festa.
Com que quasi tot lo món estava a la plaça vam passejar, quasi a soles, pacientment pels dòcils i reposats carrers. Quan duc càmera (sempre) no mire temps ni hores a l’hora d’anar documentant-me, enregistre tot el que em sorprèn o em ve de grat, és com gojar-ho dos voltes alhora. En arribar a l’hostal, rodat pels carafals festers, hi havia discoteca de migdia a la plaça (s’havia allargat l’Àngelus anunciador), vam fer un mos i com que la sesta era animada a l’hora de berenar vam pegar paca Vistabella.
En fer-se de nit, la calda del dia, afortunadament, va esdevindré en agraït bon oratge, hi havie sopar popular a la plaça, l’Hostal estava cercat per les taules i triadors festers i els amos amb displicent posat dissimulaven la seua incomoditat. La baixada de la temperatura em va animar a sopar peus de porc, i ho vaig ben encertar.
-Voldrà alguna cosa més per a encabant
-Sí, posem un altre plat de Peus
Sembla que amb la meua tria vaig agrair i satisfer la seua la seua bona mà per als peus. El marit es va sentar a taula, parlàrem de carns, de clima i del país. La carn li l’ha servia, de vora trenta anys, un carnisser de Vistabella. Havent acabat, vam passejar el sopar (només 17º ambientaven la nit; vora 40º en Atzeneta) i tot seguit a tombar l’orella. Quan deguera començar el ball, sembla que estava al seté cel
-Bon dia, ha pogut dormir bé?
Com un tronc, senyora. Només em faré un cafè i una aigua
I cama paca Sant Joan de Penyagolosa...
La Passejada per Xodos va ser en 12 d’agost de 2022 (i editada en 19-8-24)
Информация по комментариям в разработке