Claves revoluciones árabes: panarabismo de los pueblos. IEMed 2

Sessió a l'Institut Europeu de la Mediterrània: IEMed

Hi van participar (1-3-10)

Abdul Monen Al Mahat és el Degà de la Facultat de Ciències Polítiques de la Future University de El Caire i professor d'aquesta universitat.

A Egipte hi havia les condicions per a una revolució: marginació política , problemes econòmics profunds i consciència col•lectiva d'allò que estava passant: Per què, doncs, no es produïa una revolta? I per què, per extensió, no es produïa a tota la regió?.
Per l'extrema repressió.
Per la manipulació de les eleccions
I perquè no es disposava d'una eina que ajudés a aplegar els esforços: les noves tecnologies.

Ahmed Driss és professor de Relacions Internacionals de la Universitat de Tunísia i directe del "Centre d'Études Mediterrranées Internationals"

Ara mateix hi ha dues posicions a Tunísia:
Els que demanen una transició progressiva, no de cop i els que volen un canvi immediat, trencant amb el passat i aplicant noves regles.
La solució és a mans del President que te la facultat de convocar una Assemblea Constituent que s'encarregui de redactar una nova Constitució

Bichara Khader és el director del Centre de Estudis i Investigacions del Món Àrab Contemporani de la Universitat de Lovaina. És autor del llibre "El Món Àrab explicat a Europa".

No hem de parlar d'altres models, els àrabs volen desenvolupar el seu propi. Ni Iran ni Turquia són models on emmirallar-se. Els turcs van fer la secularització per d'alt i els àrabas la volen fer per la base. Estem davant d'un fenomen nou, el panarabisme dels pobles que res te a veure amb el panarabisme dels estats desenvolupat als anys cinquanta i seixanta.

Senent Florensa, aleshores director de l'IEMed, fou nomenat secretari general d'afers exteriors del Governa d ela Generalitat de Catalunya. Fou Florensa que va moderar l'acte.