Vivim en una època de fam insaciable: tot s’ingereix, tot es consumeix —territoris, espècies, cultures, relacions—, fins que no en queda res més que residu. I tanmateix, la filosofia ha menystingut la boca, i l’ha considerada un òrgan “amb molt poc gust” per al saber, massa lligat al desig i a la necessitat. Però sapiens vol dir “tastar”: saber amb el cos, assaborir, gustar. Potser cal pensar des de la boca, no només per interrogar-nos què consumim, sinó per discernir allò que no pot ni ha de ser consumit. La literatura, i especialment la mística, ho ha intuït des de sempre: que el sabor pot ser coneixement, i que el món material no és un obstacle per a la veritat, sinó la seva condició.
Aquest diàleg, doncs, proposa una epistemologia del gust: pensar des de la ingesta, des d’on es deixen restes, des d’aquelles coses que no es poden assimilar del tot. En un món consumit pel consum, potser només aquest tipus de pensament —gustatiu, corporal— pot ajudar-nos a discernir el límit entre allò que es pot tocar i allò que cal preservar, venerar o perdonar.
Amb Daniel R. Esparza i Sergi Castellà
3 de febrer del 2026
Biografies
El Dr. Daniel R. Esparza Olivero és professor de filosofia al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i doctor en Religió per la Universitat de Colúmbia (Nova York). La seva recerca se situa en la cruïlla entre la filosofia de la religió, l’estètica, l’antropologia i la psicoanàlisi. El seu projecte de llibre actual, Take and eat, examina la història i la pràctica de la teofàgia —l’acte de menjar-se una divinitat—. El llibre sosté que la societat de consum contemporània pot entendre’s com una hipertròfia secularitzada d’aquesta lògica teofàgica: una traducció de l’oikonomia del sagrat en què la litúrgia del mercat substitueix la transubstanciació per la fetitxització de la mercaderia. En aquest desplaçament, la dinàmica sacrificial pròpia del ritual religiós es reconfigura com un circuit de consum incessant, on allò que s’ingereix ja no és una divinitat concreta, sinó una successió infinita de déus-mercaderia.
Sergi Castellà Martínez és investigador postdoctoral en religió i literatura, amb un èmfasi especial en l’estètica de la producció, l’organització i la comunicació del coneixement a l’edat mitjana i el món contemporani. Els seus principals interessos són la construcció de l'escriptor místic i l'apropiació de l'escriptura mística en la cultura experimental del segle XX, com també les figuracions medievals o modernes del coneixement universal. A la cruïlla entre tots dos interessos hi ha la seva monografia The poetry research of J. V. Foix: Knowledge through likenesses in the Avant-Garde (Edizioni Ca'Foscari Venezia, 2025), en què explora el realisme sui generis del poeta d'avantguarda i en vincula la recerca a una manera de relació pràctica i inventiva amb el coneixement universal.
Информация по комментариям в разработке