LA FÚMIGA - Monstres i Gegants | VIDEOCLIP | Espremedors (2019)

#LaFúmiga #MonstresiGegants #Espremedors

"Monstres i Gegants" de l'àlbum Espremedors (Halley Supernova, 2019).

http://www.lafumiga.com

Instagram |   / lafumiga  
Facebook |   / lafumigaband  
Twitter |   / lafumigaband  

SPOTIFY | https://open.spotify.com/artist/2Y4Ai...
APPLE MUSIC | https://itunes.apple.com/us/artist/la...
BANDCAMP | https://lafumiga.bandcamp.com
____

CONTACTE:
[email protected] | 96 310 70 18
www.pro21cultural.com
____

MONSTRES I GEGANTS

Idea original: ICÒNIC
Realització: Ernest Huart
Director de fotografia: Yousef Daoud
Steady cam: David Cloquell
Ajudant de direcció: Vicent Calabuig
Producció: Pedro Daslan
Art: María Amado, Óscar Gonzálvez
Agraïment: Carlos Avellana, Darío Muñoz

Actrius: Elena Peñarrocha, Amparo Peris.

Enregistrat en abril de 2019.
Música original: La Fúmiga. Atomic Studio (Ondara, País Valencià). Abril de 2019.
Mastering: CatMastering
Col·labora: Arnau Giménez (ZOO).



Trobar tresors a les butxaques oblidades
o despertar-me quan encara em queden hores.
La clau de casa que apareix a la primera.
Un dia d’estiu amb aigua fresca a la nevera.

Està esperant-me l’ascensor amb un somriures.
La multa que no aplega i el match en el Tinder.
Els cinc minuts que allargue cada matinada.
Una cançó a la dutxa ben desafinada.

I ara és l’hora de fer fora monstres i gegants!

Seràs la veu d’eixe Poble que crida,
que es deixa la vida, que mira endavant.
Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps.

Serem l’exèrcit que no vol la guerra,
que cuida la terra que endolça la mar.
Serem el tro que farà despertar
la ràbia del “no passaran!”

Passar la nit pegant-li a la filosofia.
Obrir la porta i escoltar “hola, bon dia!”.
Cançó que mai s’acaba per la carretera.
Pegar-li foc a mitges prop de l’Albufera.

Parar per esmorzar, aprovar sense estudiar.
Alçar-se tard i conjugar sense pensar.
Dissabte que comença a l’hora de dinar.
Diumenge de resaca amb ganes de tornar

I ara és l’hora de fer fora,
i ara és l’hora de fer fora monstres i gegants!

Seràs la veu d’eixe Poble que crida,
que es deixa la vida, que mira endavant.
Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps.

Serem l’exèrcit que no vol la guerra,
que cuida la terra que endolça la mar.
Serem el tro que farà despertar
la ràbia del “no passaran!”