El Misteri d'Elx 2017. La Vespra. Magrana

Описание к видео El Misteri d'Elx 2017. La Vespra. Magrana

La "mangrana" de la Vespra de la Festa d'Elx, dilluns 14/8/2017. Basílica de Santa Maria d'Elx.

Per al text, consulteu:

http://www.rialc.unina.it/elx.htm

que el pren de l'edició d'en Francesc Massip, Consueta 1709 [Misteri d’Elx]. Estudi crític del text, València, Generalitat Valenciana, 1986.


Pasa la Maria al cadafal y, agenollada en lo llit, canta lo següent:

[Maria]

Gran desig m’és vengut al cor
del meu car fill, ple de amor,
tan gran que no u poria dir,
on per remei desig morir.
26

Acabada esta cobla, obren la porta del cel y devalla lo núvol ab lo àngel, y comensant a exir per la porta, se à de disparar la artilleria, sonarà lo orgue, menestrils y campanes, mentre lo núvol devalla alguna distància, y en parar la artilleria y los demés instruments, obre’s lo núvol y comensa a cantar lo àngel les següents cobles:

[Àngel]

Déu vos salv, verge imperial,
mare del Rey celestial,
yo us port saluts e salvament
del vostre fill omnipotent.
Lo vostre fill qui tant amau
e ab gran goig lo desijau,
Ell vos espera ab gran amor
per exsalsar-vos en honor.
E diu que al ters jorn, sens duptar,
Ell ab si eus vol appellar
alt en lo regne celestial
per regina angelical.
E manà’m que us la portàs,
aquesta palma, y eus la donàs,
que us la fassau davant portar
quant vos porten a soterrar.
42

Acabada esta cobla arriba lo àngel y agenolla’s en lo cadafal, prop la Maria, y besa la palma y posa-la sobre lo cap y dóna-la-y; y la Maria pren dita palma fent la mateixa serimònia, y respon al to de «Vexilla Regis», dic al to de «Gran desig».

Maria

Àngel plaent e illuminós,
si gràcia trop yo davant vós,
un do vos vull demanar;
prec-vos no·l me vullau negar.
Ab mi ensems, si possible és,
ans de la mia fi, yo vés
los apòstols assí justar
per lo meu cos a soterrar.
50

Acabada esta cobla, respon lo àngel muntant lo núvol.

Àngel

Los apòstols assí seran
y tots ab brevetat vendran,
car Déu, qui és omnipotent,
los portarà soptosament.
Y puix, Verge, [h]o demanau,
lo etern Déu diu que li plau,
que sien assí sens dilació
per vostra consolació.
58

Acabada esta cobla, tanca’s lo núvol, y entra en lo cel y tanca’s la porta, y tornen a sonar los menestrils, campanes y los demés instruments. Ara entra sent Joan Apòstol, fent admiracions, y canta lo següent:

Комментарии

Информация по комментариям в разработке