La Colla el Falçó interpreta, en estrena absoluta, el poema simfònic "Ressonàncies vicentines. Fra Vicent Ferrer, Mestre, Pare i Sant" de Pasqual Salort Aguilar. Obra encarregada per la Colla el Falçó dins el Programa de creació d’obres de temàtica lliure per a dolçaines, metalls i percussió de 2024.
Pasqual Salort diu, al respecte d'aquesta composició:
Estem davant una obra simfònica que lluny de voler descriure cap fet concret, pretén metafòricament evocar allò que més m'ha captivat del missatge i llegat contrastant de la figura de sant Vicent Ferrer.
El dominic valencià Vicent Ferrer i Miquel ha esdevingut un personatge d'importància històrica pel seu procés de canonització, el reconegut pes polític en el Compromís de Casp, o el protagonisme en el cisma d'Occident. Considerat un predicador internacional, penitencial i apocalíptic, entre d'altres, és sense dubte en el terreny de la ficció popular on els valencians han aconseguit reconciliar la imatge del personatge històric i real amb l’altra més mediterrània i popular projectada a través de creences, llegendes i representacions teatrals.
Tal com apunta l’assagista i antropòleg Joan F. Mira, hi ha una distància evidentíssima que separa el personatge històric real de transcendència religiosa, ideològica i política en la tardor medieval, respecte de la figura de l’imaginari popular que s'ha creat a través d'un veritable univers de relats, prodigis i miracles: "la visió que els valencians cultiven del “seu” sant Vicent Ferrer ignora els aspectes més aspres i rigorosos de la vida i les activitats del personatge, i sol reduir-lo a la condició de taumaturg meravellós, predicador graciós, sant popular i sobretot, valencià tan eminent com arquetípic " (Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d'un predicador. Mira, 106).
Teulada, poble de la Colla el Falçó que encarrega esta obra, és un dels municipis on el vicentisme contrastant és present entre creients i no creients. Segons Jaume Buigues i Vila l'origen d'aquesta devoció a Teulada arranca en el fet llegendari, transmès per tradició oral, que ocorregué l'estiu de 1410, quan fra Vicent Ferrer visita la seua germana Constança, casada en segones núpcies amb el notari de la Vila de Teulada, i hi realitza una sèrie de prodigis miraculosos arreu del recentment creat terme municipal. El municipi de Teulada a més de tindre'l com a patró, compta amb un seguit de paratges, edificacions i imatges de culte popular en agraïment als prodigis obrats per sant Vicent: l'ermita i el casalici de sant Vicent, l'ermita-santuari de la Font Santa, la Creueta de l'Ave Maria, i diverses fornícules amb plafons ceràmics amb la imatge del taumaturg.
Amb tot, l'obra reflecteix els contrastos entre la figura real i la de l'imaginari popular mitjançant l'evolució i desenvolupament d'un tema que es presenta religiós i d'ambientació medieval després d'una fanfàrria introductòria que simbolitza l'arribada del dominicà predicador al poble. Moments de pregària i variacions èpiques que expressen l'alegria i el goig del poble en aconseguir la protecció miraculosa del pare Vicent esdevenen el contrapès dels moments més estàtics i de reflexió més espirituals on el mestre Vicent predicava els seus sermons.
L'obra és encarregada per la Colla el Falçó de Teulada dins el programa de creació d'obres de temàtica lliure per a Colla de dolçaines, metalls i percussió per a ser estrenada en maig de 2024, en el tradicional festival de Colles que celebren a l'Auditori Teulada Moraira.
Amb tota la meua estima, li dedique esta primera comanda a tots i totes les teuladines i especialment a la Colla el Falçó per haver-me confiat esta il·lusionant comesa.
Информация по комментариям в разработке