JORDI SARSANEDAS Poema 'Coloms i tu' Veu de l'autor

https://www.tornaveupoetic.cat/

COLOMS I TU
Per a N.

Ara, de sobte, un giravolt,
un glop vibrant de dura primavera
em llança als ulls un vol
oblicu de coloms.
I tu véns amb el capell de pètals
papalloneja
i l’alba que penetra
inacabablement els teus cabells.
Véns pels meus ulls avesats a mirar-te,
i sóc feliç, al marge
del vent assolellat.
Tu véns, i quina jovenesa
esquinça la buidor.
Al bell mig de la plaça et diré que t’estimo.
Ja sé, ja sé,
ja sé que no m’escau, cansat, feixuc,
manllevar d’antany paraules i sentit:
res no redimirem, ni amb la tendresa,
de tot, i tant com hem perdut,
com se’ns ha fos, trencades cantonades.
Però dóna’m la mà, decanta’t.
Tenim aquest silenci on tu camines,
tu i jo,
aquesta soledat d’ocells
immòbils, gloriosos,
mentre la plaça giravolta.

Del llibre COR MEU, EL MÓN
Edicions PROA, 1999