Скачать или смотреть Fandango d'Onil- Pedro Quilis / Andrés Amat

Arr. Juan Alborch Miñana

El Fandango és una altre dels elements musicals que defineixen la idiosincràsia del poble d’Onil. La partitura més antiga que es conserva data de l’any 1911, clausurant el segon acte de la revista musical Fiestas de Abril, del compositor colivenc Pedro Quilis Prats, i el llibretista Andreu Amant Arques. No obstant, hi ha indicis que ens permeten presumir que el Fandango d’Onil ja existia abans d’aquesta obra, sent ballada en les danses locals i interpretada tal volta amb dolçaina i instruments de corda polsada.
El Fandango d’Onil consta d’onze coples i dues tornades, dels quals sols s’interpreten actualment la onzena, dècima i quarta cobla. La temàtica central del fandango és el conflicte amorós entre Quiquet i Marieta, personatges de Fiestas de Abril, que han discutit per un malentès: Quiquet, que està realitzant el servei militar a Melilla, veu a la seua tornada a Marieta presidint la dansa junt a altre home, el cosí d’aquesta, parentesc desconegut per Quiquet.
La versió present a aquest CD es una reinterpretació per a banda i cor del compositor Joan Alborch Miñana, realitzada a propòsit per a aquesta gravació.

Les onze cobles i dues tornades completes es poden trobar al següent enllaç:
https://drive.google.com/open?id=1hzL...

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El Fandango es otro de los elementos musicales que definen la idiosincrasia del pueblo de Onil. La partitura más antigua que se conserva data del año 1911, clausurando el segundo acto de la revista musical Fiestas de Abril, del compositor “colivenc” Pedro Quilis Prats, y el libretista Andreu Amant Arques. No obstante, hay indicios que nos permiten presumir que el Fandango de Onil ya existía antes de esta obra, siendo bailada en las danzas locales e interpretada tal vez con dulzaina e instrumentos de cuerda pulsada.
El Fandango de Onil consta de once coplas i dos estribillos, de los cuales solo se interpretan actualmente la oncena, décima y cuarta coplas. La temática central del Fandango es el conflicto amoroso entre Quiquet y Marieta, personajes de Fiestas de Abril, que han discutido por un malentendido: Quiquet, que está realizando el servicio militar en Melilla, ve a su vuelta a Marieta presidiendo la danza junto a otro hombre, el primo de ésta, parentesco desconocido por Quiquet.
La versión presente en este CD es una reinterpretación para banda y coro del compositor Juan Alborch Miñana, realizada a propósito para esta grabación.

Las once coplas y dos estribillos los podemos encontrar en el siguiente enlace:
https://drive.google.com/open?id=1hzL...

Lletra:
Marieta té un cosinet,
que el trau a ballar quan vol,
en Melilla està Quiquet,
deixa-lo que prenga el sol,
i que es faça morenet. (BIS)

Deixa estar a Marieta,
sense por, sense por,
que ella gent té de sobra,
que la vol, que la vol.
(BIS)

Tres coses té Onil que vore,
els divendres el mercat ,
els dijous joc de pilota,
i quan plou la barrancà. (BIS)

Deixa estar a Marieta,
sense por, sense por,
que ella gent té de sobra,
que la vol, que la vol.
(BIS)

Adiós xiques del Serrallo,
fadrinetes del Raval,
adiós fandangos i jotes,
que a servir al rei me’n vaig. (BIS)

Són les onze tocades,
jo tinc son, jo tinc son,
acabem el fandango,
i apaguem el cresol.
(BIS)
Acabem el fandango,
i apaguem el cresol.